lunes, 28 de noviembre de 2011

PRIMAVERA CLUB 2011


VERONICA FALLS. Hype de calidad.

SLEEP OVER Puta fantasía en Twin Peaks. Dream pop del bueno.


R. STEVIE MOORE. Meta-mitomanía brutal.


ST. VINCENT. Pequeños detalles muy interesantes que sin embargo forman parte de un conjunto prescindible. Para mí.


GIRLS. Más a gusto en casa.


UNKNOWN MORTAL ORCHESTRA. A la altura de las expectativas. Post-psicodelia rollo Dungen con un poco de Connan Mockasin.


GIVERS. Muy efectivos, sobretodo Tiffany Lamson, haha!
No, pero ahora en serio, este grupo es una cursilada bestia.



FACTORY FLOOR. Sin palabras. Putos amos, como ya sabíamos.



EMA. Empatía.




Los que no me gustaron nada o los que vi de reojo, ya los he olvidado.

miércoles, 9 de noviembre de 2011

ஸ்லீப் ஓவர் - ல ROSE

LA TELEVISIÓ

En Salva sempre diu que posaría una bomba a Telecinco. Ho diu de broma, en realitat en posaría cinc o sis, una a cada plató. Jo m'ho imagino i certament dona plaer. Tots volaríen pels aires. Sang, trossos de carn, vísceres. A alguns no ens faría cap pena, sería el triomf de la violència lligada a la intel.ligència.
La humanitat es veuría clarament beneficiada, crec.
El cert és que gran part de la programació actual a televisió, sobretot a les privades, és una puta merda, fa molta vergonya. Sempre penso que algú de fora pugui estar al nostre país i per casualitat veure la tele. Què pensaría de nosaltres? És vergonyós... els temes, els tertulians, els directors, els decorats... tot té mal gust, un mal gust marbellí. I aquesta hipocresía, la doble moral que hi ha al plató de Sálvame, on hi ha més coca que a un quartel de la Guàrdia Civil, es una cosa que es respira a l'ambient. És com les àvies que als anys 90 prenien amfetamines receptades per superar depresions alhora que, ignorants, fotien bronca als seus nets perque fumaven marihuana en pipa.
La de Telecinco és la programació conscientment burda, però també tenim la no menys perillosa programació "ingènua", més típica d'alguns sectors de TVE, com pot ser España Directo: Iaies andaluses fent tot tipus de menjar, menjar, menjar, totes ben gordes i vermelles per la calor dels fogons.
Aquí no hi ha coca, però s'hi respira infinita ignorància. Orgull de ser curt. A la televisió es transmet un missatge molt clar: tot i ser curtet, pots triunfar i guanyar molts diners, només cal alguna operació d'estètica, tenir "desparpajo" o algun tipus de carisma senzillet, i sobretot molt poca dignitat.
Està molt bé ser viu i espavilat, la vida és la selva, però a Espanya hem de començar a transmetre de pares a fills els valors de l'honor, la cultura, el respecte i l'amor per les coses ben fetes.
La televisió és en gran part responsable de la societat del futur. Un nen que ha conviscut amb la BBC ha rebut uns estímuls diferents que un nen que ha vist TV3, o la FOX, o la MTV. Això condiciona, i molt, perque hem vist i veiem molt la televisió.
Ojalá a la televisió hi hagués més Buenafuentes i Punsets, més Monegals, més Mòniques Terribas, més Anas Pastor, més Joaquínes Reyes i més Guayomings, perque significaría que -a llarg plaç, per efecte mirall- a la societat hi hauría menys xulos i prepotents, també menys ignorants, i menys Belén Esteban, i Sara Carbonero, i "Juanis" i "chonis" i prínceps del no-res.

http://www.tv3.cat/videos/3793170/Com-va-la-vida---Capitol-1

martes, 8 de noviembre de 2011

"VIVAN LAS ANTIPODAS!" de Victor Kossakovsky.

LEO BASI PRESENTA: "KEEP PP WEAK"

LIFE IN A DAY.

Una obra maestra del siglo XXI. Sí, tiene puntos un poco blandos, pero hay que destacar el último tercio de la peli, cuando se une lo particular con lo colectivo, para volver a lo particular.
Una película coherente ética y formalmente respecto al momento en que ha sido concebida.
Emociona todo el rato.
Ah, y no hay que olvidar que todo esto forma parte de una gran estrategia de desarrollo creativo llevada a cabo por Youtube para desbancar a Vimeo en el sector más "profesional" del audiovisual en internet. Great job.

http://www.youtube.com/user/lifeinaday